Els musculosos practiquen judo

Quasi cada matí, només entrar a classe, ens contem noticies que ens han passat durant la setmana.

Adrian, Mario i Aarón ens varen contar que van per les tardas a classe de judo però molts pensaven que només es lluita i es pega. 

És per això que va sortir la idea de convidar a classe a un mestre de judo i que ens expliqués com es feia.

Entre tots vam escriure una carta amb dibuixos:

Després Alan Isasi li va donar a Sergio, el mestre de judo que coneixiem i que treballa també com a monitor del menjador.

Uns dies més tard, Sergio va venir a fer una master-class de les tècniques bàsiques del judo. Ens va agradar molt i va ser divertit!

Tranquils com una granota

Tots ens adonem que moltes vegades ens costa estar concentrats i tranquils.  No parem de moure els nostres músculs! Per això molts dies després del pati, dediquem 5 minuts a escoltar unes gravacions d'un llibre que ens ensenya a estar tranquils com una granota. També hem practicat la tècnica del "espagueti" o "el secret del cor".

Per a les famílies més interessades en les técniques de relaxació ,aquí teniu un enllaç amb l'entrevista de l'autora que explica perquè va fer aquest llibre.

Feu clic aquí

El cor és un múscul que mai s'atura

Un dia la mestra va proposar fer un concurs per veure qui podia estar més estona sense moure cap múscul i  va guanyar Ruel. Però ens vam adonar que el nostre cos té músculs que mai s'aturen. El que més podem notar és el nostre cor.

Varen sortir algunes incògnites i reflexions:

- A Quina velocitat es mou el nostre cor?

- Com és de gran?

- Quina forma té? Per què sempre el dibuixem com signe d'estimació?

- A vegades, quan fem un esforç o estem nerviosos va més apresa.

Amb un aparell per mesurar la tensió vam contar quantes vegades batega el nostre cor per minut. Va ser molt interessant!!

Després cadascun va anotar les seves pulsacions per minut i ens varen ordenar en una fila de més tranquil a més nerviós.

Experiment moviments involuntaris

    A un dels llibres que teníem en classe varen trobar un experiment per comprovar que els músculs, a vegades, es mouen de monera involuntària.
Fent pressió sobre una mà amb el braç recte en sentit contrari a la força que fa l'altra persona, quan deixem de fer aquesta força, el múscul del braç s'aixeca involuntàriament.

Els sentiments

Varen estudiar que a la cara tenim moltísims músculs que podem moure. A classe varem confeccionar un mural, amb fotos dels propis alumnes, on es reflecteixen diferents sentiments. Es tracta de que ens  adonem que mitjançat l’expressió de la cara podem saber com es senten els altres: la nostre mirada, la forma que posem els llavis, les celles, … transmeten el que sentim. L’objectiu és entendre i aprendre a “llegir” què ens expliquen les cares dels altres per poder interpretar com es senten.